BOTÀNICA I DISTRIBUCIÓ. Gènere de coníferes de la família Taxaceae; en català teix (també arbre del teix) i en anglès yew. Arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent i gran longevitat, amb fulles aciculars planes disposades en dues files aparents; espècies majoritàriament dioiques, amb llavor envoltada per un aril carnós vermell (no és un ver […]
BOTÀNICA I DISTRIBUCIÓ. Arbust dens i tomentós de les Lamiaceae, amb fulles oposades ovades i inflorescències terminals estretes i allargades, d’aspecte de “cua” (d’aquí l’anglès Indian squirrel tail). Nom popular en català no documentat (però per traducció directa, cua d’esquirol indi); sinònims citats: Elsholtzia oppositifolia. Nativa del subcontinent indi (Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan, Bangladesh), sud-est
Colebrookea oppositifolia Llegeix més »
BOTÀNICA I DISTRIBUCIÓ. Schisandraceae (sovint citat històricament com Illiciaceae). Anís estrellat, badiana (cat.), star anise / Chinese star anise (ang.). Arbre perennifoli aromàtic; el fruit és un conjunt de fol·licles llenyosos en forma d’estrella (habitualment 8), amb llavors brillants; la part usada és sobretot el fruit sec. Originari del sud-oest de la Xina i zones
