BOTÀNICA I DISTRIBUCIÓ. Arbust dens i tomentós de les Lamiaceae, amb fulles oposades ovades i inflorescències terminals estretes i allargades, d’aspecte de “cua” (d’aquí l’anglès Indian squirrel tail). Nom popular en català no documentat (però per traducció directa, cua d’esquirol indi); sinònims citats: Elsholtzia oppositifolia. Nativa del subcontinent indi (Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan, Bangladesh), sud-est asiàtic (Myanmar, Tailàndia) i sud de la Xina (Yunnan) freqüent a vessants oberts i matollars de zones subhumides a seques, sovint en turons i muntanya baixa.
FITOQUÍMICA I ETNOBOTÀNICA. Fulles i parts aèries riques en polifenols (flavonoides) i fenilpropanoides/feniletanoides, i també terpenoides i fracció volàtil (oli essencial). En medicina tradicional índia (Ayurveda), nepalí i ètnies subhimalaies s’usa la infusió de rel per epilèpsia, úlceres pèptiques i problemes urinaris; fulles en pasta per ferides, contusions, cataractes, conjuntivitis, tos, disenteria, úlceres bucals, mal de queixal i com antihelmíntic; arrel i tija per malalties oculars i problemes digestius; també per cefalees, febre, artritis reumatoide i trastorns nerviosos.
RECERCA CLÍNICA I SEGURETAT. L’evidència és principalment preclínica: activitats antioxidant i antimicrobiana (extractes i components volàtils) i efectes farmacològics en models animals, incloent-hi activitat anticonvulsiva (en ratolins), antiinflamatòria, antioxidant, antimicrobiana (sinèrgic amb antibiòtics), antihipertensiva, citotòxica in vitro i neuroprotectora demostrada en models animals. La recerca clínica en humans és molt escassa o inexistent; calen assaigs ben dissenyats, estandardització d’extractes i aclariment de mecanismes i biomarcadors. Seguretat: dades toxicològiques sistemàtiques limitades; per prudència, evitar en embaràs/lactància i vigilar possibles interaccions amb fàrmacs antihipertensius o sedants fins que hi hagi més evidència.
Bibliografia (per saber-ne més)
- Kumar, D., Singla, R. K., Sharma, P., Kumar, L., Kaur, N., Dhawan, R. K., … & Sharma, R. (2023). Phytochemistry and polypharmacological potential of Colebrookea oppositifolia Smith. Current Topics in Medicinal Chemistry, 23(5), 334-348. https://doi.org/10.2174/1568026623666221202112414
- Siddiqui, Z., & Ajaib, M. (2011). Colebrookia oppositifolia: A valuable source for natural antioxidants. Journal of Medicinal Plants Research, 5(17), 4180-4187. https://academicjournals.org/journal/JMPR/article-full-text-pdf/C97D88C23432
- Viswanatha, G.L., Shylaja, H., Kumar, H.Y. et al. Traditional uses, phytochemistry, and ethnopharmacology of Colebrookea oppositifolia Smith: a mini-review. Adv Tradit Med (ADTM) 21, 209–229 (2021). https://doi.org/10.1007/s13596-020-00513-y
- Yadav, D. K. (2019). Pharmacognostical, phytochemical and pharmacological profile of Colebrookea oppositifolia Smith. J Drug Deliv Ther, 9, 233-7. https://doi.org/10.22270/jddt.v9i6-s.3745
Recursos externs: POWO · Kew MPNS · PubMed · DUKE · PFAF · GBIF · iNaturalist
Avís: Aquesta informació és merament informativa i acadèmica. No constitueix consell mèdic ni supleix la consulta amb un professional de la salut. L’ús de plantes medicinals ha de ser supervisat per personal expert.